La contractació reservada a objectius socials

Abstract

Avui dia comprar ha deixat de ser una activitat neutra. Les campanyes contra les empreses que produeixen en països amb pèssimes condicions laborals dels treballadors, les botigues de kilòmetre zero, les polèmiques sobre els aliments transgènics o l’increment de l’ús de la bicicleta urbana, són exemples que deixen clar que el consum no és neutre, sinó que cada vegada té un contingut més ideològic. No comprem només el que ens agrada o el que és més barat, ni tan sols el que té millor qualitat, sinó que comprem també segons el que creiem que és millor per altres motius socials i ambientals que, per exemple, intervenen en els processos d’elaboració i producció del que comprem. La despesa en compra pública de la Unió Europea representa aproximadament un 18% del PIB i un 30% de la despesa de les administracions públiques. Els poders públics tenen unes obligacions envers la ciutadania que també han de complir quan compren béns i serveis en el seu nom i amb els seus diners, que comporta que la compra pública també deixi de ser neutra. Aquesta no neutralitat, però, no significa necessàriament parcialitat, però sí que ha de fer canviar el plantejament de manera que la contractació pública deixi de ser només un mecanisme perquè les administracions públiques adquireixin béns i serveis per convertir-se en una manera de fer polítiques públiques o en una política pública en si mateixa.