L’aplicació dels límits al dret d’accés: pautes generals a tenir en compte

Abstract

Quan l’article 20.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern disposa que el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis, obre la porta a l’aplicació d’altres límits, establerts en altres normes amb rang de llei, com ara la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estatal bàsica – per exemple, el que deriva de la protecció d’interessos econòmics i comercials. En qualsevol cas, la determinació dels límits al dret d’accés obeeix a la finalitat objectiva de protegir drets i interessos titularitat de terceres persones distintes a la persona sol·licitant de l’accés a la informació pública. Pel que fa a la seva aplicació, i en virtut del principi de màxima obertura que inspira les lleis de transparència del nostre entorn, els límits han de ser interpretats de manera restrictiva, i n'és prohibida l’analogia, sense que en cap cas l’Administració disposi de potestat discrecional a l’hora de motivar-ne la concurrència en el cas concret (art. 20.2 i 20.3 de la Llei 19/2014).