La disposició addicional desena de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals: una alternativa al dret d'accés a la informació pública?

Abstract

No totes les sol·licituds d’accés a informació s’han de tramitar per la legislació de transparència. En un apunt publicat en aquest espai, sota el títol "El dret d’accés a les dades pròpies del RGPD i la confusió amb altres drets d’accés", ja em referia a la confusió que hi havia entre els diferents drets d’accés a informació pública existents en el nostre ordenament jurídic. La legislació de transparència regula el dret d’accés a la informació pública, però tenim altres drets d’accés. D’una banda, el dret d’accés a l’expedient en tràmit per part de la persona interessada, regulat a la legislació de procediment administratiu. De l’altra, el dret d’accés regulat a la legislació de protecció de dades, que permet a tota persona física accedir a les seves pròpies dades que són objecte de tractament. També tenim altres drets d’accés regulats per legislacions específiques, que desplacen la normativa de transparència, la qual només s’aplica amb caràcter supletori. Aquest seria el cas del dret d’accés dels càrrecs electes, o del dret d’accés a informació sobre el medi ambient.