Els codis de conducta: més que literatura

Abstract

Des de l’entrada en vigor del Reglament general de protecció de dades (RGPD), hem afrontat el repte de materialitzar-ne els grans eixos: l’enfocament en el risc i el principi de responsabilitat proactiva. L’exigència dels responsables del tractament d’analitzar el context per concretar com complir les obligacions establertes per la norma no ha estat, ni està sent, fàcil d'aplicar. Estàvem massa acostumats a complir la literalitat de la norma sense fixar-nos en les persones les dades de les quals tractàvem, sense valorar ni concretar els detalls de cada activitat del tractament. Detalls que, per contra, són moltes vegades els que permeten delimitar un compliment efectiu del dret a la protecció de dades i, en definitiva, de garantir-lo. Els codis de conducta, regulats en l’article 40 del RGPD, no són un element nou en l’univers de la protecció de dades. La Directiva 95/46/CE ja s'hi referia; si bé és cert que no s’havien consolidat, tret d’alguns sectors molt concrets, com a eina per ajudar les organitzacions amb elements pràctics per a un compliment contextualitzat. En aquest sentit, el legislador europeu ha volgut donar impuls a aquest instrument en un moment en què les dades i la tecnologia són la base per a la innovació i el desenvolupament de la societat digital.