Rellevància del principi de l'interès superior del menor en matèria de protecció de dades

Abstract

L’ordenament jurídic, conscient de la necessitat de protegir els drets i els interessos dels menors d’edat d’una manera reforçada, ha incorporat el “principi de l’interès superior del menor” com a principi bàsic i eix vertebrador de tota la normativa i la jurisprudència que afecta les persones menors d’edat. Prova d’això són els principals textos internacionals en matèria de drets humans (Declaració Universal de Drets Humans, de 1948; Convenció de Nacions Unides relativa als Drets de l’Infant, de 1989; Convenció Europea de Drets Humans, de 1950, i Convenció europea sobre l’exercici dels drets dels infants –ambdós textos del Consell d’Europa–, i Carta dels Drets Fonamentals de la UE, de 2000). En l'àmbit intern, diversos textos normatius tenen en compte el principi de l’interès superior del menor (Codi civil, Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil dels drets a l’honor, la intimitat personal i la pròpia imatge, o Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència –LDOIA–).