La interoperabilitat de les dades: l’Administració pública ho pot saber tot de nosaltres?

Abstract

No hi ha cap dubte que l'intercanvi de dades i documents és un dels serveis digitals fonamentals en el desplegament de l'Administració digital, que ha permès alleujar la ciutadania de càrregues administratives. En gran manera, l’objecte d’aquest intercanvi són dades personals, per la qual cosa la normativa de protecció de dades també entra en joc. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), va establir el dret de la ciutadania a no aportar dades i documents que ja estiguessin en poder de les administracions públiques o que haguessin estat elaborats per aquestes. En concordança amb aquest dret, exigeix a les administracions públiques que obtinguin els documents electrònicament, a través de les seves xarxes corporatives o mitjançant una consulta a les plataformes d'intermediació de dades o altres sistemes electrònics habilitats a aquest efecte (art. 28 de la LPAC). És a dir, són les administracions públiques les que, per complir un dret de les persones, passen a intercanviar-se internament les dades i a reutilitzar-les. D’això, en diem "interoperabilitat", la capacitat de compartir dades i intercanviar informació.