Plans estratègics de subvencions: entre l'idealisme i el realisme

Abstract

En el marc general de l'equilibri pressupostari i tenint en compte el sostre de despesa, que impedeix gastar per sobre d’uns límits màxims i impel·leix a gastar millor, la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant, LGS) té per objectiu traslladar els principis rectors de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera als diferents components del pressupost (aplicant a l’esfera microeconòmica els grans objectius macroeconòmics). La LGS té en compte aquesta orientació i representa un pas més en el procés de perfeccionament i racionalització del sistema econòmic; per tant, té per objectiu aconseguir assignacions eficaces i eficients de l’activitat subvencional de les administracions i fer compatible la creixent utilització de les polítiques de subvencions amb l'orientació de la política pressupostària. Aquests objectius han de ser acomplerts mitjançant la millora de la gestió i del seguiment de les subvencions, la correcció de les insuficiències normatives i el control de les conductes fraudulentes