Els acords de partenariat publicoprivat en complexos esportius municipals: aprenentatges d’experiències amb dissenys i resultats dispars en municipis de menys de 20.000 habitants

Abstract

En el present estudi hem analitzat la situació actual i la seva evolució en els darrers anys de quatre municipis catalans, un de cada província, que compten —o han comptat recentment— amb un equipament esportiu concessionat a una empresa que el gestiona a risc i ventura i que ha presentat problemàtiques —o elements singulars— amb relació a la seva explotació econòmica. Es tracta d’una anàlisi de quatre estudis de cas. Els quatre municipis són volgudament d’un volum inferior als 20.000 habitants, ja que es considera que són precisament aquests municipis petits els que tenen més dificultats per desenvolupar els models de partenariat publicoprivat. Aquesta problemàtica deriva del fet que a les ja limitades estructures tècniques de les corporacions locals se’ls afegeix la complexitat de desenvolupar iniciatives de partenariat publicoprivat en serveis d’interès públic i, per tant, de gran sensibilitat vers la ciutadania i amb un volum econòmic global dels serveis no gens menys important. L’objectiu de l’estudi que vam desenvolupar i que ara presentem és analitzar la manera com s’ha desenvolupat el procés de partenariat, a partir de la identificació de 3 fases clarament diferenciades: a) Actuacions prèvies a l’inici de l’externalització del servei b) Elements clau de l’explotació de l’equipament i del servei ofert c) Forma en què s’ha resolt el conflicte en l’explotació de l’equipament. Aquesta anàlisi diferenciada ha permès extreure conclusions de cadascuna de les fases per, posteriorment, establir un seguit de recomanacions que puguin servir de guia per als municipis petits quan en el futur es plantegin utilitzar els models de PPP o tinguin necessitat o conveniència d’utilitzar-los. La proposta és el resultat d’una recerca aplicada, sense pretendre establir unes recomanacions generalistes que puguin ser aplicables per a qualsevol procés de col·laboració publicoprivada, però sí que poden ser d’utilitat a municipis petits, amb limitats recursos jurídics i de coneixement de la gestió esportiva municipal, per prevenir possibles incidències que acaben en problemàtiques de gran complexitat i de difícil resolució. En resum, la tendència generalitzada a l’increment dels nivells de pràctica esportiva, la implicació del sector públic amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i la participació del sector privat en una indústria que acumula ja experiència i professionalització de la seva gestió, així com les limitacions pressupostàries i de dèficit de les administracions públiques derivades de la normativa vigent, porta a pensar que els models de partenariat publicoprivat tendiran a créixer i diversificar-se en un futur. Estudis com el que aquí es presenta pretenen generar la literatura de casos necessària per intentar optimitzar-ne els processos i garantir que les col·laboracions entre sector públic i privat generin resultats positius per a ambdues parts.