La gestió de subvencions: poc intel·ligent, molt artificial

Abstract

Ara que està tant en boca de tothom la utilització de la intel·ligència artificial en els diferents àmbits de la nostra societat (tothom parla dels bots conversacionals, col·loquialment anomenats "assistents de veu", com chatGPT o Dall-E), ens hem d’acostumar, en els àmbits de l’Administració, que les noves tecnologies són un element que forma part del nostre dia a dia per facilitar-lo, no per complicar-lo. Ja no és inimaginable pensar que una solució tecnològica, fins i tot amb cara i veu (digues-li Alexa, digues-li Siri, digues-li Geni), arribi a recomanar quin ajut o subvenció podem sol·licitar o a ajudar en els tràmits que ha de fer el ciutadà. De fet, abans d’escriure aquestes línies, un dels bots m’ha suggerit alguns ajuts que podia sol·licitar, amb un resultat prou satisfactori, encara que no amb la potència que podria tenir si fos l'Administració mateixa qui posés a disposició una eina creada especialment per a això. L’Administració s'hauria de poder plantejar, amb la informació que té, de posar a disposició de la ciutadania assistents intel·ligents per tal de guiar-la adequadament, conèixer quins ajuts pot sol·licitar i, fins i tot, ajudar-la a l’hora de sol·licitar aquests ajuts. Cal anar més enllà de les preguntes preconcebudes, prefabricades i tancades a priori, com si els ajuts es tractessin de números de bingo o d’un llistat de preguntes freqüents, limitades i limitants, i aconseguir una aplicació real d’intel·ligència artificial a l’ús dels ajuts i les subvencions (cal una administració intel·ligent, no artificiosa o artificial).