Sentència de 23 de gener de 2023: canvi de criteri del Tribunal Suprem sobre la caducitat del procediment de reintegrament de subvencions

Abstract

A l'apunt del 16 de setembre de 2022 s'analitzava el supòsit enjudiciat a la Sentència de 19 de febrer de 2021 (rec. 3929/2020) del Tribunal Suprem. Segons aquesta Sentència, l’Administració no va dictar cap resolució de fons en el primer procediment, i abans del transcurs dels 12 mesos de caducitat del primer expedient, i per haver constatat nous fets, va iniciar un nou procediment de reintegrament abans que es complís el termini de prescripció de quatre anys del dret de l'Administració a reclamar el reintegrament, establert per l'article 39.1 de la Llei general de subvencions (LGS). En el segon procediment sí que es pronuncia sobre l’arxivament del primer. El criteri de la Sala sobre la qüestió que presentava interès cassacional és que la caducitat del procediment no té lloc per la resolució que la declari, sinó que, com estableix l’article 25.1.b de la Llei 39/2015, la caducitat té lloc de manera automàtica, en el sentit que s'esdevé –per disposició de la llei– pel transcurs del termini màxim establert sense que s'hagi dictat i notificat cap resolució expressa, encara que no s'hagi dictat una resolució administrativa que així ho reconegui. D'aquesta manera, des que transcorre aquest termini màxim sense resolució administrativa que resolgui el procediment, tè lloc la caducitat per ministeri de la llei, sense que pertoqui ja una altra resolució en el procediment que la que així ho declari i ordeni l'arxivament de les actuacions.