El forat negre de les permutes de llocs de treball: una institució provisòria anacrònica amb un règim jurídic dispers que difícilment resisteix un judici de constitucionalitat

Abstract

La figura de la permuta de llocs de treball, com a fórmula de provisió de llocs de treball decaràcter residual i excepcional, possibilita que dos funcionaris intercanviïn voluntàriament elsseus llocs de treball sempre que compleixin els requisits establerts normativament i aquestintercanvi l’autoritzin discrecionalment els diferents òrgans administratius o administracionsd’adscripció. Aquesta fórmula de mobilitat voluntària sempre ha estat observada amb una certa desconfiançaper la jurisprudència perquè, tot i el reconeixement legal, funciona a priori prescindint delsprincipis d’igualtat, mèrit i capacitat d'aplicació general a tots els sistemes de provisió de llocs detreball. Tal com està configurada, sembla que ens trobem amb un acord privat entre empleatspúblics que s'ha de subjectar a una ratificació final de caràcter discrecional de les administracionsimplicades. La permuta és un procediment de mobilitat voluntària que tradicionalment ha estatvinculat a l’anomenat “dret al càrrec”, que, portat a l’extrem, no és més que el residu històricd’una patrimonialització dels llocs de treball públics.