Escac a la valoració de la formació desactualitzada per accedir a l'ocupació pública o la provisió de llocs de treball

Abstract

Ningú no pot negar que una societat altament tecnificada s'ha de servir d’empleats públics ambun alt nivell formatiu. En més o menys intensitat, la formació actualitzada és un elementessencial no només per al desenvolupament professional dels empleats públics sinó també per al’exercici eficaç de les funcions encomanades i, en definitiva, per a una millor prestació delsserveis públics. La normativa de funció pública recull explícitament aquesta necessitat i reconeix, d’una banda, eldret dels empleats públics a la formació contínua i a l’actualització permanent dels seusconeixements i capacitats professionals –art. 14. g del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic(TREBEP)- i, de l’altra, com a principi de conducta, el deure dels empleats públics de manteniractualitzada la seva formació i qualificació -art. 54.8 del TREBEP. En aquest sentit, el Decretlegislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes dedeterminats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública (TRFPC), obligatímidament els empleats públics a vetllar pel propi perfeccionament professional –art. 108.2. .