El perllongament de la permanència en el servei actiu: la confluència de dos interessos

Abstract

En el perllongament de la permanència en el servei actiu conflueixen dos interessos: el delfuncionari que vol continuar treballant i el de l’Administració que no vol perdre'l perquè la sevaactitud professional aporta un benefici cert. La possibilitat de perllongar la permanència en elservei actiu més enllà de l’edat de jubilació forçosa i fins als setanta anys, com a màxim, ha tingutuna important evolució aquests darrers anys, no només pels canvis legislatius sinó tambéjurisprudencials. En aquest apunt s’exposa l’evolució de la figura i es destaquen les principalsconclusions que deriven de la doctrina del Tribunal Suprem (TS). Marc normatiu aplicable al perllongament de la permanència en el servei actiu A partir de la publicació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, s’enceta una nova etapa amb laderogació de l’article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funciópública, que configurava un veritable dret subjectiu del funcionari a perllongar voluntàriament laseva permanència en el servei actiu, sol·licitud que només es podia denegar per la manca delrequisit d’edat o per la presentació de la sol·licitud fora del termini establert.