La responsabilitat patrimonial de l’administració: motiu de sobreoferta dels partenariats publicoprivats

Abstract

Aquest treball pretén analitzar amb més detall aquesta clàusula de responsabilitat patrimonial de l’Administració en el marc d’anàlisi dels partenariats publicoprivats, i intentarà discernir les conseqüències de la seva existència sobre el comportament de les parts implicades en una col·laboració publicoprivada a partir de diverses experiències en diversos sectors econòmics que puguin il·lustrar-ho. En concret, la hipòtesi principal d’aquest treball és que l’RPA ha exercit un paper determinant en l’actual grau de sobreoferta d’infraestructures. Aquest grau de sobreoferta ha estat documentat, en el cas de tots els modes de transport, per Albalate, Bel i Fageda (2015). Aquesta clàusula d’RPA i la seva major publicitat o concreció, segons la nostra hipòtesi de treball, ha servit com a instrument per atraure la iniciativa privada en sectors en els quals es considerava necessari obtenir finançament extern (no pressupostari) per tal de desenvolupar projectes d’infraestructures. Els resultats de l’estudi poden tenir implicacions importants en l’àmbit de les polítiques públiques dutes a terme per l’Administració en aquells serveis on hi ha la responsabilitat patrimonial de l’Administració. Així, en moments de fortes restriccions pressupostàries públiques, es podria estar abusant d’aquesta fórmula com a via d’escapament de finançament del pressupost públic, per carregar en futurs governs (i als ciutadans, en últim terme) unes previsions de demanda molt inferiors a les desitjades. Així, una normativa estaria afectant les diferents administracions a través de les fórmules dels partenariats publicoprivats. Les propostes derivades dels resultats del treball podrien ajudar a limitar l’excés de provisió d’infraestructures, molt per sobre de la demanda existent i esperada en el futur, que ha estat diagnosticat com un dels grans problemes del model de política d’infraestructures a Espanya, i que ha estat també el d’aplicació a Catalunya d’acord amb el marc normatiu sobre contractes i concessions de l’Estat.