Apunts sobre el règim de disconformitat i fora d'ordenació a l'ordenament urbanístic català

Abstract

Els plans urbanístics, amb la seva vocació d’ordenació dels municipis i de les ciutats, són la manifestació directa del caràcter estatutari del dret de propietat immobiliària (articles 11, 12, 13 i 14 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana (TRLS), com una projecció dels articles 33.2 i 45 i 47 de la CE). Tradicionalment, l’alteració dels plans respecte de les construccions existents ha tingut una figura intermèdia, situada entre dos extrems: d'una banda, el caràcter general de la no indemnització per l’alteració urbanística i, de l’altra, la responsabilitat patrimonial. Així, l'article 48.a del TRLS diu: "Las situaciones de fuera de ordenación producidas por los cambios en la ordenación territorial o urbanística no serán indemnizables, sin perjuicio de que pueda serlo la imposibilidad de usar y disfrutar lícitamente de la construcción o edificación incursa en dicha situación durante su vida útil."