La desregulació de les funcions de les secretaries dels consorcis locals

Abstract

El primer text legal que fa referència als consorcis locals és l’article 37.1 del Reglament de serveis de les corporacions locals, aprovat pel Decret de 17 de juny de 1955 (RSCL), que reconeix el caràcter d’ens local als consorcis. En la mateixa línia, el Reial decret 3046/76, de 6 d’octubre, segueix mantenint el caràcter d’ens local. En la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL) no es reconeix explícitament el caràcter d’ens local als consorcis, de manera que, d’acord amb l’article 3.2, són les comunitats autònomes les que ho han de fer. A Catalunya, el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), en els articles 1-3 no reconeix el caràcter d’ens local dels consorcis. Podem trobar altres comunitats autònomes, com Andalusia, que sí que l'ha reconegut en la Llei 5/2010, d'11 de juny, d’autonomia local d’Andalusia. També s’ha produït una sèrie de modificacions dels consorcis relacionats amb la seva organització i regulació. Així, la Llei 30/1992 (LRJPAC) considera el consorci com la forma de cooperació no sols d'àmbit local sinó de comunitat autònoma i estatal. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitat i sostenibilitat (LRSAL), estableix l’adscripció per primer cop dels consorcis a un dels ens membres. La Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic, estableix el dret de separació i la causa de dissolució dels consorcis.