Fet causant de la pensió de jubilació: des de quin moment es comença a cobrar la prestació?

Abstract

La pensió de jubilació, en la modalitat contributiva, és una prestació econòmica periòdica i de durada indefinida, regulada en els articles 204-215 del TRLGSS. Ja hem tingut ocasió, en altres apunts, d'abordar diferents aspectes d'aquesta regulació, però ara ens centrarem en el fet causant de la pensió en el règim general de la Seguretat Social, és a dir, del moment a partir del qual desplega els efectes econòmics, tenint en compte la jurisprudència recent del Tribunal Suprem en aquesta matèria. Amb caràcter general, quan la persona treballadora es troba en alta, es considera que s'ha produït el fet causant de la pensió de jubilació en el moment del cessament en el treball, sempre que sigui baixa aquest dia en el règim general de la Seguretat Social. El mateix succeeix en les situacions assimilades a l'alta per trasllat fora del territori de l'Estat al servei d'una empresa espanyola o per excedència forçosa per ocupar un càrrec públic. Si la pensió se sol·licita des de qualsevol altra situació assimilada a l'alta o des d'una situació de no alta, el fet causant s'entén que s'ha produït en la data en què es presenti la sol·licitud. Finalment, en el cas d'extinció de la prestació o subsidi per desocupació pel compliment de l'edat ordinària que s'exigeixi en cada cas per causar dret a la pensió contributiva de jubilació, el fet causant de la pensió de jubilació té lloc el dia de compliment d'aquesta edat