L'ús de la intel·ligència artificial i la convivència amb els drets fonamentals

Abstract

En l’actualitat cada vegada hi ha més persones usuàries de serveis i aplicacions que incorporen sistemes d’intel·ligència artificial. La nostra societat ha normalitzat disposar d’assistents de veu, com l’Alexa o la Siri, utilitzar sistemes de geolocalització als vehicles, com Google Maps o Waze, o escoltar llistes de reproducció musical, en funció de les preferències que serveis, com Spotify o Youtube, han après a partir dels nostres gustos. Tanmateix, les comoditats que presenten aquestes aplicacions i serveis, sovint, no són “gratuïtes”, malgrat que es presentin com a tals. L’internet de les coses (Internet of Things o IoT) és l’expressió que s’utilitza per fer referència al conjunt d’objectes físics connectats a la xarxa, amb la finalitat d’intercanviar informació. Aquests dispositius intel·ligents, d’ús quotidià, generen milions de dades, que processen ràpidament, perquè les empreses propietàries puguin oferir una experiència més personalitzada a l’usuari i, a canvi, n’obtinguin grans beneficis. Aquesta acumulació de dades massiva, també coneguda sota l’anglicisme big data es caracteritza pel volum d’informació que és capaç de generar; la velocitat amb què es recull informació; la varietat i la veracitat de les dades que permet analitzar i, en darrer terme, pel valor que pot generar.