dc.description.abstract | La Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), i el seu Reglament, aprovatpel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, van establir diverses modalitats de justificació desubvencions i ajuts.
Antecedents
Cal no oblidar que, amb anterioritat a la LGS, la Generalitat de Catalunya ja disposava de l’Ordred'1 d'octubre de 1997, sobre tramitació, justificació i control d'ajuts i de les subvencionsatorgades, incloent-hi el seu sector públic, fonamentada en l’autorització establerta a la Llei19/1996, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per al 1997.
Entre altres aspectes, aquesta Ordre, en vigor fins al 2015, va desplegar la Llei de financespúbliques de Catalunya, que establia criteris homogenis pel que fa a la justificació de lessubvencions i la presentació dels justificants acreditatius d'haver executat l'activitat o inversió perpart dels beneficiaris de subvencions. En el seu temps, era una disposició innovadora(pràcticament vigent durant divuit anys) per racionalitzar els diversos sistemes que des delDecret 458/1981, de 18 de desembre, que regulava la concessió de les subvencions previstes alcapítol IV de les diverses seccions del pressupost de la Generalitat de Catalunya, aplicaven elsdiversos ens concedents de subvencions i ajuts. Aquesta norma, ja fa quaranta i tres anys, en varemetre als òrgans concedents la competència: “[…] En qualsevol cas, l'adjudicatari de lasubvenció haurà de justificar documentalment, i amb la periodicitat que es determini en laresolució que atorgui la subvenció, la utilització dels fons per a les finalitats previstes […].” Fins al2003, i amb la LGS, no apareix la normativa bàsica, com el pla estratègic de subvencions (PES),bases reguladores, convocatòries, etc. | ca |