Traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a la Generalitat de Catalunya

Abstract

L'ingrés mínim vital (IMV) és una prestació de la Seguretat Social, no contributiva, regulada en la Llei 19/2021, de 20 de desembre , recentment reformada pel Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig , com hemtingut ocasió d'analitzar en un apunt anterior , que modifica diferents aspectes relacionats amb laprestació, com ara els requisits dels beneficiaris, la presentació de les sol·licituds, el concepte deparella de fet o la determinació dels ingressos computables per al reconeixement d'aquestaprestació. La competència per al reconeixement i el control d'aquesta prestació està reconeguda a l' InstitutNacional de la Seguretat Social . No obstant això, l'article 25.2 de la Llei va establir que les comunitats autònomes i entitats locals poden iniciar l'expedient administratiu quansubscriguin amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social, en els termes previstos en la Llei40/2015, d'1 d'octubre , de règim jurídic del sector públic, el conveni que els habiliti per a això. En elmarc del corresponent conveni subscrit amb l'Institut Nacional de Seguretat Social, es potacordar que, un cop iniciat l'expedient per l'Administració, la tramitació posterior i la gestióprèvies a la resolució de l'expedient, l'efectuï l'administració que hagi incoat el procediment. Ladisposició addicional cinquena de la norma va traspassar directament aquestes competències ales comunitats autònomes de règim foral -Navarra i País Basc- i va generar la presentació d'unrecurs d'inconstitucionalitat per part del Grup Parlamentari Vox al Congrés, resolt en la Sentència19/2024, de 31 de gener de 2024 , que va declarar la constitucionalitat d'aquest precepte.