Estat actual de la qüestió de la legitimació

Abstract

Llevat dels supòsits específics d’acció popular o de les accions que poden exercir els veïns en nomi interès de l’entitat local específicament establerts pel legislador, la legitimació processal quehabilita per recórrer davant la jurisdicció contenciosa administrativa contra els actes locals,recollida a l'article 19.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa (LJCA), es basa en una regla general que descansa, d'una banda, en el principi del’interès legítim com a títol de legitimació activa que permet l’accés al procés, és a dir, en lanecessitat que l’acte que s’impugna afecti d’alguna manera l’esfera dels drets o interessos legítimsde qui exercita l’acció i, de l’altra, en la prohibició establerta en l'article 20. a , quan nega aquestalegitimació activa als òrgans de l'administració autora de l’acte i als membres que integren elsseus òrgans col·legiats, llevat d'autorització expressa d’una llei. I això és, precisament, el que succeeix amb els electes locals que, juntament amb aquestalegitimació general, tenen ex lege una altra legitimació reconeguda de forma específica perl'article 63.1. b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL),l'article 180.1. b del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pelDecret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMC), i l'article 209.2 del Reglament d’organització,funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 denovembre (ROF), que els permet impugnar els actes i acords locals emanats dels òrgans de laseva entitat local que incorrin en infracció de l’ordenament jurídic quan hi hagin votat en contra.