Governança cooperativa i relacions euromediterrànies

Abstract

Sabem que a l’era dels problemes complexos i entorns incerts, la gestió pública requereix una mirada sistèmica, adaptativa i transformadora (Cañigueral, 2024a, comentant Pia Andrews). Quan parlem de l’acció exterior en l’entorn de les administracions públiques, aquesta idea es fa encara més evident perquè aquests desafiaments són d’abast global i alhora ens afecten i impacten en les nostres relacions a escala regional: la crisi climàtica, l’eficiència energètica, la carència d’aigua, l’ocupació dels joves, les crisis humanitàries o la gestió migratòria. Són problemes estructurals, amb un impacte humà i social important, que afecten més enllà de les fronteres administratives i que han passat a ser gestionats per les administracions properes als ciutadans. Per això, conceptes com ara xarxa, obertura o cooperació, presents en tota estructura de governança innovadora (Cañigueral, 2024b, comentant Raúl Oliván), passen a ser cada cop més emprats per fer referència a les innovacions administratives necessàries, també en l’àmbit de l’acció exterior.