Dret, juristes i gestió pública a Catalunya

Abstract

En els darrers anys, el dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques. Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del dret administratiu” n’és una expressió, ha estat degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes en les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista i ha desembocat sovint en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes juridicoformals. Així, mentre la primera ha estat no infreqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut un ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que porten llum a la realitat social, com ara la psicologia, la sociologia, l’economia, les ciències polítiques o les ciències de l’Administració, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic dominant encara a casa nostra.