Padró municipal, dret a la protecció de dades i qualitat de les lleis: la resposta del Tribunal Constitucional una dècada després

Abstract

L’any 2003, durant el segon Govern Aznar, es va aprovar la segona modificació de la Llei d’estrangeria. Eren els anys de la bombolla immobiliària i una gran allau d’immigrants arribaven al territori espanyol en busca d’oportunitats laborals. En aquells moments, els dos grans partits majoritaris i coalició canària, malgrat la majoria absoluta a les Corts Generals que recolzava el Govern, van arribar a un acord per a impulsar una reforma d’aquesta llei. El Govern central de llavors volia donar una imatge de diàleg, sense renunciar a les seves essències, i el grup majoritari a l’oposició volia donar una imatge de contribució a la governabilitat de l’Estat en un tema estructural, l’estrangeria i la immigració, aconseguint algunes concessions per la via de l’esmena parlamentària. Els representants canaris, per la seva part, estaven preocupats per l’arribada al seu territori d’un gran nombre d’immigració irregular.