La Sentència de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre

Abstract

L’anàlisi de la sentència de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en l’assumpte Del Rio Prada c. Espanya ha de partir de la premissa següent: els estats part del Conveni Europeu per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals o Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) han adquirit el compromís de “sotmetre’s a les sentències definitives del Tribunal en els litigis en què siguin part” –art. 46,1 CEDH–; les sentències de la Gran Sala són definitives –art. 44,1 CEDH.

El cas fou enjudiciat en primera instància per una Sala del TEDH (Secció Tercera)[1]. La sentència de 10 de juliol de 2012 resultà prou explícita per la unanimitat dels seus membres sobre l’admissibilitat de la demanda respecte als arts. 7[2] i 5,1[3] CEDH i la violació d’ambdues disposicions convencionals per Espanya. Tot i així, el Govern espanyol sol·licità la remissió de la sentència –art. 43 CEDH–, admesa el 22 d’octubre de 2102 per un comitè de cinc jutges.