Joshua A. Fishman (1926-2015)

Abstract

Era, em sembla, un congrés el 1998 sobre Pompeu Fabra a Tarragona, on convidaren Fishman. Em va pertocar, amb molt de gust, seure al seu costat, i al costat d’un dels seus fills que l’acompanyava, a l’hora de dinar. En recordo dues coses de la conversa amable d’aquell savi: (1) Fishman havia volat des de Nova York evitant de fer canvi d’avió a Frankfurt (el record terrible de l’holocaust nazi encara era ben viu i li ho impedia): i (2) el seu fill declarava parlar gairebé gens el jiddisch, [1] malgrat la lleialtat extraordinària del seu pare per la llengua de les seves arrels. Aquests fonaments jueus són inseparables de la seva llarga carrera científica que acaba de tancar-se.

Fa pocs dies, Fishman, un dels sociòlegs de la llengua més influents, arreu i també als nostres països, ens ha deixat. Una anàlisi profunda dels seus gairebé un miler de treballs sobre l’entramat de les llengües i les societats (el multilingüisme, l’educació bilingüe, el jiddisch, la recuperació de les llengües amenaçades, el lligam entre l’etnicitat i el nacionalisme i les llengües, el whorfianisme, el multilingüisme a Nova York, la difusió de l’anglès…), és impossible ara, però sí si el que intentem és proporcionar un tast de l’esperit del seu llegat intel·lectual i humà.