Show simple item record

dc.contributor.authorCliment-Ferrando, Vicent
dc.date.accessioned2025-09-26T10:44:03Z
dc.date.available2025-09-26T10:44:03Z
dc.date.issued2015-05-21
dc.identifier.citationCliment-Ferrando, Vicent. (21 de maig de 2015). La política lingüística neoliberal de la Unió Europea: una tendència creixent . RLD Blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/4596ca
dc.identifier.issn2696-8908ca
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/20.500.14227/4596
dc.description.abstractDurant les darreres dues dècades, i amb especial intensitat durant els anys més durs de la crisi econòmica actual, hem assistit a la progressiva hegemonització d’un model de societat, el model neoliberal, en què la gestió de tot allò públic passa a mans privades amb la idea d’una gestió més eficaç dels serveis públics. «Menys Estat, millor Estat» afirmaven grans defensors d’aquest model, com ara Margaret Thatcher o François Mitterrand. Aquesta ideologia procedent de la política econòmica té uns efectes cada cop més explícits en la concepció de la política lingüística de la Unió Europea que, sovint, marca les línies de treball que han de seguir els seus estats membres. Durant els darrers deu anys, observem un enfocament marcadament utilitarista de les llengües, en què es potencien cada cop més les grans llengües hegemòniques i es prioritza el seu valor econòmic i la seva utilitat per al món de l’empresa i del comerç. Només cal citar l’estudi ELAN de 2006, estudi pioner a Europa sobre els efectes econòmics derivats de la manca de competències lingüístiques a Europa (estudi elaborat també a Catalunya a través de l’ELAN.CAT); el Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme del 2008, iniciativa creada per la Comissió Europea perquè les empreses europees prenguessin consciència de la importància de les llengües per al món dels negocis; Les llengües fan negoci o La guia lingüística per a les empreses europees de 2011. Són alguns dels exemples que demostren aquest enfocament utilitarista de les llengües, concebudes gairebé exclusivament com a béns –commodities –, en què només se’n potencia el valor econòmic i es bandegen altres funcions, com ara la identitària o la de cohesió social, entre d’altres.ca
dc.format.extent3 p.ca
dc.language.isocatca
dc.publisherEscola d’Administració Pública de Catalunyaca
dc.relationApunt de blog disponible a:ca
dc.relation.ispartofRLD blogca
dc.relation.urihttps://eapc-rld.blog.gencat.cat/2015/05/21/la-politica-linguistica-neoliberal-de-la-unio-europea-una-tendencia-creixent-vicent-climent-ferrando/ca
dc.rightsAttribution 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/4.0/*
dc.titleLa política lingüística neoliberal de la Unió Europea: una tendència creixentca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/otherca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.subject.udc00ca
dc.subject.udc070ca
dc.subject.udc32ca
dc.subject.udc34ca
dc.subject.udc81ca
dc.subject.lemacBlogsca
dc.subject.lemacPolítica lingüísticaca
dc.subject.lemacUnió Europea, Països de laca
dc.subject.lemacMultilingüismeca


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution 4.0 International
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/