Un problema complicat

Abstract

En trobem mostres a l’obra que dirigeix Anna Pla, Garantia dels drets lingüístics L’ordenació del règim lingüístic dels països on conviuen diverses llengües oficials obliga els juristes a tocar de peus a terra. Les construccions teòriques abstractes, de lògica indiscutible i de precisió geomètrica, no s’adapten a la realitat. Els parlants d’una llengua concreta no ocupen homogèniament un territori del qual no es mouen. D’altra banda, no només pesa la geografia. La història també és rellevant: hi ha llengües numèricament minoritàries que ho són després d’una política repressiva, o d’haver rebaixat jurídicament el seu estatus fins privar-la de prestigi social. Els plantejaments tècnics es veuen així, sovint, sotmesos a crítiques severes des de la perspectiva de la legitimitat. Els debats d’aquesta mena són encesos i carregats d’emotivitat, com sabem prou bé a Catalunya. Ara bé, malgrat que aquest context natural ho faci més difícil, la reflexió jurídica és indispensable. Les normes relatives als drets i deures lingüístics són inevitables i, tot i que no poden solucionar per elles mateixes els problemes vinculats a la convivència de les llengües, almenys poden apaivagar-ne la virulència. Sempre que, com és natural, es faci amb seny i rigor.