El moment de la llengua?: algunes previsions sobre el paper públic dels debats lingüístics durant el curs 2015-16 (sobretot a Catalunya)

Abstract

Fins aquest moment, el denominat procés català ha deixat el debat lingüístic en un discret segon o tercer pla. Això no significa pas que els debats sobre la llengua hagin estat absents del procés, com palesen les nombroses declaracions públiques dels màxims representants de partits i entitats, els més de 400 articles a la premsa en paper i digital, els nombrosos actes celebrats o els diversos informes realitzats entorn al tema (vegeu-ne una cronologia aquí i aquí). Ara bé, si és cert que el tema desperta un interès públic significatiu, també és igualment cert que les qüestions lingüístiques no han estat ni de bon tros al cor dels debats sobre la independència, perquè aquests han girat molt més entorn dels factors econòmics —el dèficit fiscal, la viabilitat del nou estat, el pagament de pensions—, de la legalitat i la legitimitat democràtica, o del reconeixement internacional del nou estat. En realitat, si hom analitza els debats sobre la llengua i la independència dels darrers anys (Vila i Sendra 2015) es constata que en bona mesura s’han produït bàsicament en el camp independentista, i molt especialment a dues tribunes concretes, primer el diari Ara, i posteriorment el diari electrònic Vilaweb. En altres paraules, podríem dir que de debat n’hi ha hagut i força, fins i tot virulent, però que ha restat circumscrit als sectors més llenguaferits.