Els límits naturals i els artificials de l’article 150.2 CE

Abstract

La Revista catalana de dret públic em convida a donar la meva opinió sobre la possibilitat que per una llei de transferència o delegació, de les previstes a l’article 150.2 de la Constitució (CE), es pugui transferir o delegar, com demana la Resolució 479/X del Parlament de Catalunya «la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya». Sé que el meu punt de vista acompanya el d’un admirat col·lega i amic, que és un dels millors especialistes en la matèria que ens ocupa. Per aquesta raó, recomano al lector que en cap cas deixi de llegir la seva anàlisi. En la meva no hi trobarà rèpliques o matisos, perquè de manera conscient l’he escrita sense voler conèixer abans el seu criteri. Si ho he fet així és perquè m’ha semblat que era més adient que les coincidències o discrepàncies apareguessin cadascuna pel seu propi camí. L’itinerari del meu és el següent: començaré per plantejar els límits d’allò que pot ser transferit o delegat, d’acord amb el redactat de l’art. 150.2 CE, i em centraré en el cas concret de la petició del Parlament.