Amnisties i Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH): l’assumpte «Marguš c. Croàcia»

Abstract

L’assumpte de la conformitat de les amnisties amb les normes jurídiques de dret internacional penal o del dret internacional dels drets humans ha estat, especialment durant les últimes dècades, i més enllà de la seva repercussió en les societats civils dels estats on la qüestió té una virtualitat pragmàtica, un tema de debat doctrinal i institucional, a més de rellevant en la pràctica judicial i quasi-judicial internacional[1] –i també en decisions judicials internes dels estats afectats o de tercers estats.

La rellevància d’aquesta pràctica internacional queda formalment i materialment reflectida en el contingut de la sentència de la Gran Sala del TEDH en l’assumpte Marguš c. Croàcia, de 27 de maig de 2014,[2] fruit d’una sol·licitud de remissió respecte a la sentència dictada en primera instància per la Sala del TEDH (Secció 1ª) el 13 de novembre de 2012:[3] l’apartat III de la sentència, dedicat a la documentació jurídica internacional rellevant per al cas, n’ocupa quasi la meitat de l’extensió total. Aquest fet, a més, ens mostra la importància atorgada pel TEDH a les directrius tendencials de la pràctica internacional.