Nou capítol en la reordenació de l’activitat administrativa i de la seva estructura organitzativa: la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa

Abstract

La simplificació procedimental i la racionalitat organitzativa marquen tendència en el sector públic. Les lleis aprovades en els darrers anys tant a nivell estatal com autonòmic remarquen la necessitat d’adaptar l’organització i el règim jurídic de les administracions públiques a les noves circumstàncies econòmiques. Coincidint amb la crisi financera que ha sacsejat el món occidental i a remolc de les exigències europees en relació amb els principis de llibertat d’establiment i lliure circulació de serveis, el legislador ha consagrat uns nous principis rectors que han de guiar l’actuació de les administracions, com ara el d’intervenció administrativa mínima. Entre tots aquests, destaca per la seva longa manus, el d’estabilitat pressupostària, previst a l’article 135 de la Constitució. A redós d’aquest principi, l’Estat va dictar el 2012 la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i, un any després, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. Aquestes normes (i d’altres que van en la mateixa línia, com el RD 701/2013, de 20 de setembre, de racionalització del sector públic i l’Ordre HAP/1816/2013, de 2 d’octubre, per la qual s’adopten mesures de reestructuració i racionalització del sector públic estatal fundacional i empresarial) han impulsat la reforma d’aspectes substancials de l’organització i el funcionament de l’administració –especialment, la local–, amb l’objecte de clarificar les competències municipals per evitar duplicitats i superposicions amb la resta d’administracions, així com simplificar l’estructura organitzativa que conforma el sector públic i impulsar un ús més eficient i rigorós dels recursos públics.