Primeres reflexions sobre la sentència del TC relativa a la legislació andalusa “antidesnonaments”: reforçament del paper de la Llei –en contra del Decret llei– i blindatge de la competència estatal en el camp de la reorganització bancària i dels drets i deures de deutors i creditors hipotecaris

Abstract

Alguns comentaris periodístics han exagerat l’abast de la Sentència de 14 de maig del present any del Tribunal Constitucional relativa a l’art. 1 i disposició addicional segona del Decret llei 6/2013, de 9 d’abril, de medidas para assegurar el cumplimiento de la Función social de la Vivienda. L’esmentat art. 1 va donar nova redacció als arts. 1.3.25 i 53.1.a) de la Llei 1/2010, de 8 de març, reguladora del dret a l’habitatge a Andalusia.

Cal tenir en compte, en primer lloc, que la Llei andalusa 4/2013, d’1 d’octubre, va derogar aquell Decret llei, encara que mantenia substancialment les seves regles