L’ús del català, un dret?

Abstract

El present apunt és una síntesi d’algunes observacions derivades de la tesi doctoral “Ideologies lingüístiques a la premsa distribuïda a Catalunya: anàlisi dels canvis, relacions i estratègies” (2016). Aquesta tesi té com a objectius la proposta d’un model d’anàlisi del discurs i la seva aplicació a l’anàlisi de textos editorials. S’analitzen un total de 57 textos editorials publicats per La Vanguardia, El Periódico, l’Avui, El País, El Mundo i l’ABC, coincidint amb l’elaboració de lleis lingüístiques a Catalunya (principalment la Llei de política lingüística de 1998) i sentències del Tribunal Constitucional (1986, 1994 i 2010). L’observació se centra en la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana a les línies editorials dels diaris. Es parteix de la idea de legitimitat, entesa com aquella realitat que es valora de forma positiva, o que es considera la forma normal. Aquella realitat que es dóna per descomptada a través del reconeixement tàcit d’un ordre o la manca de reconeixement de la seva arbitrarietat.