La realitat del coneixement de la normativa catalana en arribar a la universitat: possibles causes i solucions

Abstract

L’ingrés a la universitat suposa un canvi en la vida de l’alumnat, que ha d’adaptar-se a les noves exigències dels graus i a nous hàbits d’estudi. Seria d’esperar que aquests estudiants que entren a la universitat després d’haver superat amb èxit la selectivitat ho fessin amb totes les garanties per poder iniciar el curs, és a dir, que tinguessin ben adquirides totes les competències i coneixements que se suposa que s’han treballat prèviament a l’educació secundària obligatòria (ESO), d’una banda, i a l’educació secundària postobligatòria (batxillerat), d’una altra. Però hi ha evidències que indiquen que la realitat és una altra i que, en matèria de llengua, els estudiants arriben amb moltes mancances i, el que encara és pitjor, no en són conscients.

Aquest fet encara és més alarmant si ens centrem en l’alumnat que accedeix a estudis en què la llengua catalana és un eix vertebrador, atès que en el futur serà la seva eina principal de treball. Ens referim a estudiants de filologia, traducció i interpretació, educació, llengües aplicades o periodisme.