La decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei catalana d’acollida

Abstract

La Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, va recollir algunes previsions de caràcter lingüístic (article 9) sobre l’aprenentatge de català i castellà d’aquest col·lectiu. Igual com altres lleis d’aquest mateix període que contenen prescripcions lingüístiques, va ser objecte d’impugnació a la jurisdicció constitucional. En aquest cas, la Defensora del Poble hi va presentar recurs d’inconstitucionalitat, resolt per la sentència del Tribunal Constitucional 87/2017, de 4 de juliol.

La finalitat de la Llei d’acollida objecte del recurs és crear i regular el servei de primera acollida (S1A) de les persones immigrades i retornades a Catalunya, que s’emmarca dins les polítiques migratòries competència de la Generalitat i a l’empara de l’article 138.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC). La intenció última que anuncia el legislador és la de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats de les persones immigrades i retornades a Catalunya, així com eliminar els obstacles que ho impedeixen a causa, principalment, de la manca de competències lingüístiques bàsiques, del desconeixement de la societat i de l’ordenament jurídic.