De Montecassino a Palmira: el repte de la protecció del patrimoni artístic de la humanitat davant el canvi del paradigma destructiu que representa l’Estat Islàmic

Abstract

L’abast de la destrucció de les restes arqueològiques de Palmira que ha dut a terme l’Estat Islàmic imposa una pregunta inevitable: No hi ha res a fer per protegir el patrimoni cultural de la humanitat? Només plegar-nos de braços fins que –com ha passat amb l’antiga ciutat de les caravanes– algú en decideixi l’alliberament a sang i foc, convertint les restes arqueològiques en un camp de batalla? Quins són els tractats internacionals que hi ha en matèria de protecció cultural? El canvi de paradigma destructiu fa dubtar de l’eficàcia d’aquestes eines jurídiques, però no és senzill trobar alternatives; tot i que recentment hi ha hagut esdeveniments esperançadors.

La massiva destrucció de patrimoni cultural durant la II Guerra Mundial i l’afany per evitar noves catàstrofes va portar l’any 1954 a la signatura de la Convenció de la Haia per a la protecció de béns culturals en cas de conflicte armat, basat en la idea que els danys provocats al patrimoni cultural de qualsevol Estat són un atac al patrimoni universal de tota la humanitat.