El Síndic de l’ONU: llums i ombres d’una institució innovadora

Abstract

L’Organització de les Nacions Unides disposa de dues oficines d’Ombudsman. Des de 2002, hi ha una Oficina de serveis de mediació i ombudsman que atén els treballadors del sistema de les Nacions Unides, però en aquest apunt em referiré a l’Ombudsman establert pel Consell de Seguretat a mitjan 2010 amb l’encàrrec de supervisar, a instància de part, les sancions que aquest òrgan imposa a persones físiques i jurídiques en el marc de la seva competència de manteniment de la pau i la seguretat internacionals.

Malgrat l’expansió a escala mundial de la institució de l’Ombudsman, no deixa de sorprendre que un òrgan tan singular com el Consell de Seguretat, que fou establert i ha funcionat tradicionalment dins una lògica de relacions internacionals tradicionals (és a dir, entre estats) s’hagi dotat d’una figura pensada per defensar els drets de les persones. Ho ha fet forçada per l’evolució dels règims de sancions internacionals que des de fa dues dècades han anat centrant-se més en els individus i menys en els subjectes internacionals.