El caràcter no preferent de l’aranès, un límit jurídic per a la normalització lingüística?


Otros títulos
Eth caractèr non preferenciau der aranés, un limit juridic entara normalizacion lingüistica?
Tipo de documento
Otros
Resum
L’any 2010, el Parlament de Catalunya va ser especialment prolix en producció legislativa relacionada amb qüestions de llengua o amb continguts lingüístics significatius, en un període que s’estén des del 2 de maig, amb l’aprovació de la Llei 10/2010, de les persones immigrades i retornades a Catalunya, fins a l’1 d’octubre, amb la promulgació de la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran. La Llei de l’occità va ser aprovada en l’últim Ple de la legislatura[1] i en va ser també la darrera llei promulgada, pocs dies abans de la dissolució del Parlament el 4 d’octubre. Aquella legislatura va estar marcada de cap a cap pel recurs d’inconstitucionalitat presentat contra el nou Estatut d’Autonomia el 2006 i la sentència que en faria el Tribunal Constitucional (TC) el 2010,[2] una de les conseqüències de la qual seria l’anul·lació del caràcter preferent de la llengua catalana que preveia l’Estatut. Per això, també és interessant conèixer una mica de detall de la cronologia en què es va impulsar la nova llei que havia de regular l’oficialitat de la llengua occitana, com preveia l’article 6.5 de l’Estatut.Resum
Er an 2010, eth Parlament de Catalonha siguec mès que mès prolix en produccion legislatiua restacada damb ahèrs de lengua o damb contenguts lingüistics significatius, en un periòde que s’esten deth 2 de mai, damb era aprobacion dera Lei 10/2010, des persones immigrades e retornades en Catalonha, enquiath 1r d’octobre, damb era promulgacion dera Lei 35/2010, der occitan, aranés en Aran. Era Lei der occitan siguec aprovada en darrèr Plen dera legislatura[1] e siguec tanben era darrèra lei promulgada, pòqui dies abans dera dissolucion deth Parlament eth 4 d’octobre. Aquera legislatura siguec mercada de cap a cap peth recors d’inconstitucionalitat presentat contra eth nau Estatut d’Autonomia en 2006 e era senténcia que ne harie eth Tribunau Constitucionau (TC) en 2010,[2] qu’ua des conseqüéncies ne serie era anullacion deth caractèr preferenciau dera lengua catalana que prevedie er Estatut. Per aquerò, tanben ei interessant de conéisher un shinhau eth detalh dera cronologia ena que s’impulsèc era naua lei q’auie de regular era oficialitat dera lengua occitana, coma prevedie er article 6.5 der Estatut.ISSN
2696-8908
Citación recomendada
Moral Ajado, Xavier. (1 de març de 2018). El caràcter no preferent de l’aranès, un límit jurídic per a la normalització lingüística?. RLD Blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/4974
Moral Ajado, Xavier. (1 de març de 2018).Eth caractèr non preferenciau der aranés, un limit juridic entara normalizacion lingüistica?. RLD Blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/4974
Autor/a
Lengua
Aranés
Catalán
Publicado por
Escola d’Administració Pública de Catalunya
Fecha de publicación
2018-03-05Extensión
6 p. + 6 p.
Publicado en
RLD blog
Materias (CDU)
00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades
070 - Periódicos. Prensa. Periodismo. Ciencias de la información
32 - Política
34 - Derecho
81 - Lingüística y lenguas
Materias (LEMAC)
Documentos relacionados
Apunt de blog disponible a:
Enlace al documento relacionado
Documentos para descargar
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
- RLD blog [195]
Derechos
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Ítems relacionados
Mostrando ítems relacionados por Título y Materia.
-
Discutint judicialment el model de conjunció lingüística a l’escola catalana: reflexions per a un debat crític
Pla Boix, Anna M. (RCDP blog, 2013-05-06)Enguany, el model de conjunció lingüística a l’escola catalana compleix trenta anys. Garantit per primera vegada a la Llei 7/1983, de 18 d’abril, al llarg d’aquestes tres dècades s’ha consolidat com una ... -
Per una nova política lingüística catalana
Torner i Guinart, Rafel (RLD blog, 2015-10-01)A desgrat d’expressions triomfalistes, com les del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que l’any 2014 va declarar que “[…] ens portarà [sic] un quinquenni o dos, però anem cap a la normalitat plena”, ... -
La desestimació del recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de les Illes Balears
Ballester Cardell, Maria (RCDP blog, 2013-10-16)El 26 de setembre de 2013 el Ple del Tribunal Constitucional emet la Sentència que desestima el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta senadors del Grup Parlamentari Socialista ...






