Drons: una oportunitat per a Catalunya?: reflexions jurídiques i propostes estratègiques

Abstract

Una vegada més, la tecnologia ens posa a prova. Aquest cop, de la mà dels drons. El creixement del sector és imparable i les oportunitats econòmiques són infinites. Sigui com sigui, la proliferació d’aquests aparells obliga els estats a regular-ne l’ús. Però quin paper pot jugar Catalunya davant aquest escenari?

Els drons, tot i ser pilotats per control remot, són aeronaus i per això la legislació que se’ls aplica és l’aeronàutica que cada país ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret aeronàutic, que és el Conveni de Chicago de 1944. Catalunya, tot i tenir competències per regular la indústria dels drons, no pot regular-ne el vol perquè no és un estat independent, factor clau per tenir sobirania plena i exclusiva en el seu espai aeri situat sobre el seu territori. Actualment, l’espai aeri espanyol està blindat, jurídicament parlant, tant pel Conveni de Chicago com per la Constitució espanyola i, conseqüentment, per la Llei 48/1960 sobre navegació aèria.