La comunicació jurídica i la claredat: l’exemple de Suècia

Abstract

A Suècia hi ha la convicció que la democràcia exigeix seguretat jurídica i que aquesta planteja un sine qua non: que les autoritats públiques es comuniquen de manera clara i entenedora amb la ciutadania, que ha d’entendre tot allò que emeten els poders públics. No és només una condició perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets fonamentals sinó també per incitar-los a participar en els processos polítics. La bona comunicació, efectivament, és un dret ciutadà però també un avantatge polític: es tracta d’una eina que genera legitimitat i confiança, que permet que la ciutadania acati les decisions de les administracions i, per si tot això no és suficient, estalvia recursos públics.

Amb aquest esperit, Suècia va iniciar durant els anys seixanta i setanta del segle XX un treball sistemàtic amb el llenguatge de les administracions. Un dels pilars d’aquest treball ha estat i continua sent la claredat. El Consell de Llengües de Suècia defineix així el llenguatge clar:

Per llenguatge clar s’entén el llenguatge administratiu escrupolós, senzill i comprensible. En rigor, és una qüestió de bon funcionament de la democràcia: tothom ha de tenir accés als textos redactats per les autoritats, la qual cosa inclou el dret a comprendre’ls.