Sobre el “dret” a no conèixer la llengua pròpia

Abstract

Recentment s’ha generat un altre episodi de controvèrsia amb relació a la llengua. El 21 de desembre el Parlament balear va aprovar el Decret 49/2018, que recupera la normativa derogada pel govern de Bauzá l’any 2012. La premsa s’ha fet ressò de les crítiques d’alguns actors socials dirigides principalment a l’ús normal del català a l’Administració autonòmica i en la seva relació amb l’Administració de justícia. I també es tornen a recuperar les crítiques al Decret 8/2018, que regula la capacitació lingüística del personal sanitari.

Part de les raons en contra s’han centrat en el suposat caràcter discriminatori i la seva qualitat impositiva. En aquest apunt, comentarem les crítiques d’imposició i discriminació des del punt de vista de l’ús i el coneixement de les llengües i també dels procediments d’argumentació utilitzats. Les contrastarem amb el plantejament fet des de l’Estat en la regulació del deure de coneixement de llengües.