Show simple item record

dc.contributor.authorPeñalver i Cabré, Alexandre
dc.date.accessioned2025-11-17T11:33:08Z
dc.date.available2025-11-17T11:33:08Z
dc.date.issued2020-07-08
dc.identifier.citationPeñalver i Cabré, Alexandre. (8 de juliol de 2020). El conflicte de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona arran dels pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem. RCDP Blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/5161ca
dc.identifier.issn2696-8916ca
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/20.500.14227/5161
dc.description.abstractEl maig passat el Tribunal Suprem (TS) va desestimar un incident de nul·litat contra quatre sentències seves del novembre del 2019 que van anul·lar quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 havien declarat contrari a l’ordenament jurídic i anul·lat l’acord del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de 6 de novembre de 2012 que va aprovar: a) l’establiment i la prestació del servei del cicle integral de l’aigua; b) l’establiment del sistema de gestió d’aquest servei públic mitjançant una societat de capital social mixta sota la modalitat de conveni amb societat existent; c) els estatuts d’aquesta nova societat d’economia mixta “Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, Societat Anònima” (Aigües de Barcelona, SEM), i d) el Conveni subscrit per l’AMB i la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (SGAB). Aquestes sentències del TSJC també havien anul·lat l’acord del Consell Metropolità de 21 de maig de 2013 que aprovava algunes precisions interpretatives no substancials a l’establiment del cicle integral de l’aigua. Veiem, doncs, que aquests acords de l’AMB van reconfigurar el servei públic de subministrament i sanejament d’aigües (en incloure el subministrament en baixa que prestava la SGAB i el sanejament en alta que feia l’AMB a través de l’empresa EMSSA) i van crear l’empresa d’economia mixta Aigües de Barcelona, SEM, com a modalitat de gestió indirecta d’aquest servei públic, que té com a usuaris prop de 3 milions de persones de 23 municipis metropolitans, en els quals hi ha els de més població com, per exemple, Barcelona.ca
dc.format.extent7 p.ca
dc.language.isocatca
dc.publisherEscola d’Administració Pública de Catalunyaca
dc.relationApunt de blog disponible a:ca
dc.relation.ispartofRCDP blogca
dc.relation.urihttps://eapc-rcdp.blog.gencat.cat/2020/07/08/el-conflicte-de-laigua-a-larea-metropolitana-de-barcelona-arran-dels-pronunciaments-del-tribunal-superior-de-justicia-de-catalunya-i-del-tribunal-suprem-alexandre-penalver/ca
dc.rightsAttribution 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/4.0/*
dc.subject.otherÀrea Metropolitana de Barcelonaca
dc.titleEl conflicte de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona arran dels pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Supremca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/otherca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.subject.udc00ca
dc.subject.udc070ca
dc.subject.udc334ca
dc.subject.udc342ca
dc.subject.udc35ca
dc.subject.lemacBlogsca
dc.subject.lemacNul·litat (Dret)ca
dc.subject.lemacCooperació publicoprivadaca
dc.subject.lemacPatrimoni municipalca
dc.subject.lemacAigua--Abastamentca


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution 4.0 International
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/