Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)

Abstract

L’avenç del català a Andorra del 2009 al 2014: un cas excepcional Durant els últims cent anys ha anat disminuint el percentatge d’ús del català en el conjunt de l’àmbit lingüístic i en cadascun dels seus territoris, sobretot a causa de la marginació institucional de la llengua per part dels estats en la gran majoria de l’àrea on es parla. Tot i que durant el període esmentat hagi augmentat notablement el nombre global de parlants i que ara mateix continuï sent una llengua viva parlada prioritàriament per milions de persones. Al llarg dels 100 anys esmentats, pel que fa al percentatge d’ús, als diferents territoris s’han registrat períodes de retrocés i períodes de manteniment, però fins ara no havíem registrat cap període d’avenç. Per això és rellevant que a Andorra, del 2009 al 2014, s’hagi produït aquest avenç, tal com posa de manifest, entre altres indicadors, l’evolució de l’ús familiar exclusiu del català. Aquest ús, que havia anat baixant en percentatge fins a la primera dècada de l’actual segle XXI, ha remuntat del 2009 al 2014, i s’ha situat de nou com a llengua més parlada a Andorra. Aquesta situació és “un cas bastant especial en el panorama demolingüístic mundial, en el qual un idioma que havia anat disminuint el seu percentatge com a llengua inicial fins a quedar per sota del terç de la població, després remunta de manera notable”