La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I)

Abstract

Ja fa ben bé dos mesos que vivim una nova normalitat imposada per la COVID-19. La retòrica bel·licista ha impregnat els discursos de la majoria de líders polítics occidentals. S’ha generalitzat la construcció discursiva del marc mental següent: la pandèmia és una batalla de salut pública que hem de vèncer amb la unió (malgrat l’acció hipòcrita dels estats; tot i la crida a la unió del secretari general de l’ONU, han actuat individualment i han lluitat per abastir-se d’elements de protecció personal).

Les dinàmiques discursives bel·licistes observades no són exclusives de la COVID-19. Ja s’havien detectat i analitzat en contextos previs com la lluita contra la droga, la pobresa o el terrorisme; malgrat la variació temàtica, totes elles comparteixen estratègies discursives i metàfores.

Com recorda Toni R. Juncosa a l’article sobre paral·lelismes entre la construcció discursiva de la pandèmia de la sida i de la covid-19, als anys setanta Susan Sontag advertia que la “personificació de la malaltia com a element invasor que ataca un cos pot tenir implicacions greus”.