Interés de la documentació juridicoadministrativa antiga per a la història del lèxic català: els manuals de consells de València

Abstract

Els manuals de consells de la ciutat de València, conservats manuscrits a l’Arxiu Municipal de València, són una sèrie documental de gran valor històric i lingüístic. Aquesta sèrie s’estén al llarg de quatre segles durant l’època foral, des del primer llibre que ha arribat fins a nosaltres, que comprén els anys 1306 a 1326, fins al darrer, de 1706 i 1707, any en què el Decret de Nova Planta posà fi de forma traumàtica a l’ús de la llengua catalana en l’Administració municipal valenciana. Aquesta llarga continuïtat, unida al fet de tractar-se de documents originals i ben datats, fa que representen una font important per a l’estudi de l’evolució de la llengua catalana en general, i del lèxic en particular, especialment per a l’estudi del lèxic juridicoadministratiu. A pesar d’això, com molts altres documents juridicoadministratius conservats als nostres arxius, a penes han estat aprofitats des d’una perspectiva lingüística, i menys encara en relació amb l’època moderna. Al núm. 73 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, provem l’interés de la documentació històrica de l’escrivania municipal de València, i més en concret dels manuals de consells, per a l’estudi de l’evolució de la llengua catalana al País Valencià i especialment per a l’estudi del llenguatge juridicoadministratiu.