Demografia sanitària i reptes per a la llengua catalana al sistema de salut de Catalunya

Abstract

Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, en el període 2003-2018 l’ús exclusiu del català dels usuaris dels serveis sanitaris amb el personal mèdic experimenta un descens, més accentuat de 2003 a 2013 i més lleuger de 2013 a 2018. Així, passa d’un 38,1% el 2003 a un 27,8% el 2013 i a un 26,4% el 2018, i se situa gairebé deu punts per sota respecte a l’ús del català per la població com a llengua habitual

No es disposa de dades actualitzades dels usos lingüístics dels professionals sanitaris –tot i que recentment s’ha iniciat un estudi que permetrà tenir més informació sobre la situació actual.[2] En canvi, a partir dels informes dels col·legis de metges, sí que sabem que en els darrers anys s’ha col·legiat a Catalunya un important nombre de professionals estrangers; també sabem que està previst que en els propers deu anys es jubili més d’una quarta part dels actuals metges col·legiats –la majoria dels quals nascuts o formats a Catalunya– i que, en el futur immediat, les necessitats de cobertura de vacants de professionals de medicina i d’infermeria poden arribar gairebé a un 20% del total de les plantilles (UCH, CSSC, ICS, 2019). Per tant, caldrà continuar incorporant professionals forans i trobar l’equilibri per poder oferir una assistència sanitària de qualitat tot respectant al màxim els drets lingüístics dels usuaris.