| dc.description.abstract | Començarem, doncs, des de l’experiència purament educativa, amb elements de reflexió que apunten al desencís que a infants, mestres i famílies provoca qualsevol controvèrsia entre els diversos estaments de l’àmbit educatiu. Pensem que aquest debat, que té incidència en la vida escolar, és conseqüència d’intoleràncies històriques, derivades de determinades línies de pensament, clarament premeditades, demagògiques i irresponsables, basades en interessades ocurrències (que no evidències) ─fruit del desconeixement─ sobre la llengua i la cultura pròpies de Catalunya, i del seu ús i ensenyament a les escoles. Polèmiques magnificades interessadament per força mitjans de comunicació i per les xarxes socials.
Per tant, volem destacar que, primer, a l’escola s’hi va a aprendre a ser, a estar, a conviure. És a dir, a adquirir eines de creixement intel·lectual i emocional. La convivència amb altres infants i amb el professorat configuren la comprensió dels altres, la solidaritat, l’obertura a d’altres realitats, etc. Per a tota aquesta acció pedagògica és necessari el llenguatge.
Segon, el llenguatge, la llengua, l’hem creat els humans per entendre’ns en un determinat context, és a dir, és el vehicle per a la comunicació i per a la comprensió del món. Des de l’escola es treballen les competències lingüístiques per aprendre a utilitzar aquesta eina de comunicació, de comprensió i, per extensió, de trobada cultural. També, a l’escola es fa especial èmfasi en respectar totes i cadascuna de les llengües, enteses com un bé i un enriquiment cultural. | ca |