La Llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura de Catalunya: un pas endavant? (I): context normatiu i aspectes organitzatius

Abstract

Amb un retard excessiu i difícilment justificable en les polítiques de gestió i protecció del patrimoni natural a Catalunya -considerant l’estat de conservació del patrimoni natural i la pèrdua de la biodiversitat que s’ha produït a Catalunya en els darrers vint anys (vegeu l’Informe Estat de la Natura a Catalunya 2020)- al mes de juliol passat es va aprovar la llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya (Llei 7/2020, de 2 de juliol) que s’haurà de constituir en el moment en què es dicti el Decret que n’aprovi els seus estatuts. Després de molts anys en els quals ha mancat la necessària voluntat política i en els quals aquest àmbit d’intervenció no ha sigut prioritari (vegeu, en aquest sentit el text del preàmbul de la Llei i els diaris de sessions corresponents als debats que es van celebrar al Parlament de Catalunya en relació amb el text de la proposició de llei presentada), i després de diverses interrupcions marcades pel context polític, l’aprovació de la Llei mereix, d’entrada, una valoració positiva al crear una eina organitzativa que hauria de permetre concretar i desenvolupar actuacions que són necessàries en l’àmbit de la protecció i conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat a Catalunya. A partir d’aquesta primera consideració, i abans de comentar algunes qüestions en relació amb el contingut de la Llei 7/2020, ens sembla oportú plantejar amb caràcter previ -encara que sigui de manera breu- diferents aspectes que suscita de manera més o menys controvertida l’aprovació de l’Agència i que ens semblen rellevants. Especialment tenint en compte que l’aprovació de la llei, i en concret algunes de les seves previsions, han provocat el rebuig d’una part dels actors implicats en l’àmbit objecte de regulació.