En record de Joaquim Ferret i Jacas

Abstract

Agafo ràpidament la penyora quan se’m convida a rememorar en aquest apunt, amb un to deliberadament personal, el professor Joaquim Ferret i Jacas. A continuació, davant la pantalla en blanc, he de reconèixer que això és una oportunitat, però la veritat és que no sé per on començar… I em pregunto com ho he d’enfocar, perquè disposo d’un nombre limitat de línies per resumir-ho: en el Joaquim, company de la UAB?, en el Joaquim professor?, recordar el Joaquim al Parlament de Catalunya o emfasitzar aquell temps en què va ser el director de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat? Seria oportú, en aquest context, fer aflorar el Joaquim que adorava conversar, passejar a poc a poc, gaudint de les paraules, i anar als restaurants? El Joaquim soci del Barça, el que era tan amic dels seus amics? Aquell que coneixia, i evocava, tants detalls del teu propi recorregut? Ens està permès parlar de la seva passió per l’òpera? O és més escaient focalitzar-se en el record que va deixar-nos com a degà de la Facultat, com a director del Departament, o bé com a membre de la Comissió Jurídica Assessora? Moltes coses se’m remouen per dins.